Reprenent alguns posts antics sobre temes de sostres vegetals o green roofs, he descobert un jardí botànic molt singular.
Els green roofs son un fet normalitzat en alguns països, de fet no és cap novetat que Europa es troba molt més avançada que nosaltres . Tant és així, que existeix un jardí botànic obert al públic en el sostre d'un grup d'edifis. Aquest es troba a Mälmo (Suècia) i té una superfície de 9.500 m quadrats.
El link del jardí: http://www.greenroof.se
Link a un pdf sobre el jardí (en castellà) http://www.greenroof.se/data/archive/media/tejados_verdes.pdf
Ahir es realitzava un debat sobre temes ambiental al Centre Nou d'Octubre de València, aquest estava titutat: La bona crisi. Una opotunitat de canvi. Coordinat per Jordi Pigem.
A aquestes alçades, encara hi ha molts que esperen que després de la crisi tot torne a ser com abans, però molts altres (els menys) la prenen com un punt d'inflexió sense retorn...
En el cas concret de la Marina Alta, ha supossat la salvaguarda d'espais excepcionals en tercera y quarta línea de costa que, poc abans de la crisi, eren vistos com als nous espais verges per explotar. Afortunadament, ara, poden conservarse, i en ells pot tindre lloc el desenvolupament d'un turisme de qualitat de veritat (aquell que és respectuós amb el medi i la societat). Un exemple clar és La Vall de Gallinera.
Mentre que a la primera línea els únics espais lliures que queden son els "ocupats" per zones naturals protegides.
Crec que tothom reconeix la foto (Penyal d'Ifach)
I a la segona, els impactes paisatgístics ja no tenen solució i han acabat amb un recurs patrimonial de singular valor.
Urbanització entre Gata i Pedreguer
La Vall de Pop, el nucli urbà de Lliber (dreta) passa totalment desapercebut en contrast amb les urbanitzacions.
A La Vall de Gallinera encara podem retrobar tot alló que en les altres zones s'ha llançat a perdre.La Serra de la Foradada, símbol de La Vall de Gallinera. Foto: Víctor García Ribes
Malgrat que no es trobe lliure de perill... la crisi l'ha salvada!!...(de moment)...
Solars preparats per a la seua venda en Alpatró (Vall de Gallinera)
La crisi està posant fre fins i tot a aquells que no han tingut cap por en reinventar el paisatge del desert i convertir-lo en un oasi de riquesa, abundància, malbaratament i escletxa social.
Ara ja fa uns quants mesos, l'Observatòri del Paisatge de Catalunya va encetar un nou servei al seu web. Es tracta d'un recull d'enllaços a pàgines de jardins històrics, botànics, parcs, associacions sobre temes relacionats amb els jardins, etc.
El passat divendres 20 de novembre va ser presentat el llibre "Pressions i conflictes territorials en el litoral mediterrani: La marina Alta" de la mateixa autora d'aquest blog.
La presentació va tindre lloc a la Seu Universitària de Benissa. a les 20:30h.
Aquesta estigué a càrreg de l'Alcalde de Benissa, Juan Bautista Roselló (PP), i del Regidor de Cultura, Xaví Tró (CIBE-BLOC).
L'acte consistí en fer un breu resum de les principals conclusions del llibre, així com demostrar , mitjançant fotografies, la forta pressió urbanística sobre la Marina Alta en zones de primera línea (a la costa) i en árees de segona línea (municipis no costaners com Xaló, Pedreguer, Gata de Gorgos, etc.).
S'inclogué el següent gràfic, que expresa de manera molt clara la relació existent entre l'èxit econòmic d'una destinació turística i la seva qualitat ambiental. En el cas de la Marina Alta, la mateixa dinàmica turística (i urbanística) ha esquilmat el paisatge i els valors naturals, base fonamental per a garantir el manteniment i continuitat del turisme i l'enomia de la zona.
Holden (2000)
Hi hagué una bona assistència de públic, malgrat que no va haver temps per a preguntes o per a obrir una discusió amb els interessats.
Ací teniu una mostra interessant de reconquesta de la ciutat per part de la vegetació. Es tracta d'una casa abandonada, com tantes en València, que ha sigut "envaida" per les plantes. A primera vista pareix un "green roof" però no ho és.
Crec que té el seu encant, es tracta d'una imatge curiosa, sinó fora per la tàpia de la porta i les finestres es podria pensar que, vist de reüll, és una balconada normal amb cociols. La solució per evitar la proliferació d'aquest tipus de vegetació de baixa qualitat podria passar per llançar llavors d'espècies mediterrànies (com ara l'espígol o el romer), i amb un poc de sort, aquestes cases velles i abandonades podriem millorar la seua imatge i donar algún servei verd a la ciutat.
No fa massa vaig llegir sobre una iniciativa que anava per aquest camí, es tractava de llançar a les façanes unes boles especials amb llavors per a que aquestes s'engantxaren i crearen façanes verdes. Fer açò en una casa habitada no em sembla massa adient, de fet, l'autor de la idea la va batejar "vandalismo vegetal", però intentar-ho en façanes de cases abandonades com la de la foto podria ser una opció interessant.
Ripoll Berenguer, Maria Josep (2008): Pressions i conflictes territorials en el litoral mediterrani: la Marina Alta. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant.
"Els canvis produïts en el territori s'han donat a un ritme molt accelerat en els últims anys, tant que els paisatges dels nostres avis no tenen res a vore amb els paisatges actuals. Aquesta transformació del territori no només s'ha caracteritzat per la rapidesa sinó també per la profunditat i escala dels canvis. Les alteracions han afectat de soca-rel tant el medi natural com l'economia i la societat del nostre país.
L'espai litoral s'ha configurat com a una zona d'atracció preferent, estratègica, on els processos de transformació han sigut més crus. Però es tracta al mateix temps d'una àrea amb una fragilitat i sensibilitat especial, de la interfase entre el medi marí i terra ferma on tenen lloc importants funcions ecològiques.
L'assaig que ara presente, centra l'atenció sobre els principals processos territorial que s'han desenvolupat a la Marina Alta i analitza els impactes d'aquestes sobre el consum de sòl, de recursos hídrics, i sobre la producció de residus urbans, evidenciant la insostenibilitat del model territorial implantat."
Ací van unes mostres de "green roofs" en la ciutat de València... ja sé que no és corresponen amb lo que seria un green roof pròpiament dit, però és el més semblant que he trobat!! continuaré buscant.
Diuen que aquest és l'edifici de Calatrava, que el senyor aquest té un estudi i no sé que més, jo no tinc ni idea. Podreu observar aquest green roof si aneu a la plaça de la Reina i alceu el cap. Em pareix una idea genial utilitzar barreres verdes per evitar mirades indiscretes, es aquest cas han emprat xiprers.
Aquesta imatge m'agrada molt. Són exemples de "window garden" en un carrer del barri del Carme (a prop del concorregut pub Jimmy Glass). Altre balcó del mateix carrer. Aquest és espectacular, pareix una "window jungle".
Un green roof és un sostre verd, un jardí en la teulada. No tenim molts exemples al nostre país, però sí que es tracta d’una corrent que fa anys que es desenvolupa en altres països. Un dels pioners fou Alemanya, i la resta de països del nord i centre d’Europa, darrerament s’han sumat, amb bastant ímpetu, els EE.UU.
Els dies del 25 al 27 de maig de 2009, es celebra a la ciutat de Nürtinguen (Alemanya) el II congrés internacional de Green roofs. L'organitza l'associació internacional Green roofs (IGRA), i l'associació alemanya de sostres verds (DDV). El programa és bastant complet, amb conferències, workshops i excursions. www.greenroofworld.com
És tracta d’un tema interessant i d’una assignatura pendent per a nosaltres. Optar per desenvolupar polítiques de foment (subvencions, reducció d’impostos, etc.) per a la construcció de green roofs, com a Alemanya, podria ser una sol•lució per a augmentar la superfície verda de les ciutats, fer-les més sanes i agradables. Si els nous blocs d’edificis construïts durant el boom immobiliari, la gran majoria sense inquilins, s’hagueren preparat per a destinar els seus sostres a albergar jardins, molts pobles i ciutats hagueren duplicat la seua zona verda. Malauradament, a Espanya, aquest és un tema que de moment ens queda molt lluny. Així i tot, a la ciutat de València he trobat alguns exemples memorables. En els pròxims posts vos faré arribar algunes imatges.
Jan Gehl, catedràtic de disseny urbà de l’escola d’arquitectura de la Real Academia danesa de Belles Arts, va estar fa poc en València donant una conferència.
Va vindre per dir-nos que tenim que reconquerir la ciutat.
Les ciutats, des dels seus inicis, han acomplert una sèrie de funcions ben defindes: la ciutat ha estat sempre lloc de pas, d’encontre i d’intercanvi o compra. Hom va a la ciutat per anar al mercat, per trobar-se amb algú o per realitzar alguna gestió. Des dels anys 50 en els Estats Units la cosa va començar a canviar. Totes aquestes funcions de la ciutat es van vore subordinades a un nou inquilí: el vehicle privat.
A partir d’aquest punt d’inflexió, el paisatge de les ciutats, algunes més d’hora i altres més tard, va canviar molt. Van començar a proliferar carreteres, autopistes, eixamples amb xamflams, etc. en detriment dels espais verds i zones peatonals. La vida pública a les ciutats s’havia perdut, aquesta es trobava totalment mediatitzada pel cotxe. Però no fa massa hi va haver persones que es donaren compte d’aquest desgabell i començaren a treballar per recuperar la ciutat. Segons Jan Gehl, algunes de les ciutats que ho han aconseguit són: Lyon, Strasbourg, Freiburg, Copenhagen, Portland, Bogotá, Melbourne, Barcelona i Cordoba.
Els punts clau que han hagut de treballar per a assolir la condició de ciutats públiques han sigut:
-la planificació d’espais peatonals
-creació d’una xarxa de carrils per a bicicletes
-reforçar el transport públic
-reduïr les carreteres per als cotxes i els llocs d’aparcament (l’experiència de Copenhagen ha sigut un èxit en aquest sentit, programant la reducció anual d’aquests elements en xicotets percentatges per a que l’actuació fora menys impactant)
-fomentar la vida pública (mediterranitzant-la) augmentant l’oferta d’activitats lúdiques, culturals, etc.
Com a resultat s’obtenen unes ciutats més humanes, més verdes, més sanes, més atractives, més belles i més igualitàries. En definitiva, ciutats com les dels nostres avantpassats mediterrànis. La sol·lució per tenir una ciutat de qualitat no passa per l’urbanisme espectacle tan costós, i això els valencians ho sabem bé, ni tampoc per programar més vies d’accessos, per evitar embossaments de tràfic, o aparcaments.
Cal canviar els paisatges urbans i la nostra forma d’emprar la ciutat, però sobretot, de mourens, i més encara en un context global de crisi financera i energètica. En pocs anys entrarem de cap en el “peak oil”, els preus del petroli seran molt elevats i llavors hi haurà que, a la força, desplaçar-se en bici i a peu, en unes ciutats preparades per al cotxe.
Per a treballar en paisatgisme i disseny d’espais, ja siguen interiors o exteriors, existeix una ferramenta de molta utilitat. Es tracta del software de disseny en 3D.
El 3D Studio Max, per exemple, és un programa complex, no massa fàcil d’emprar però que té moltes funcionalitats i aplicacions. Et permet dibuixar tot allò que vullgues en tres dimensions, treballant les textures,la il·luminació i els reflexos fins a un punt gairebé realista. Els renders (així és com s’anomenen les imatges en 3D) fetes per professionals són difícils de distingir d’una fotografia.
És una eina amb la que podem presentar l’aspecte finald’un projecte de paisatgisme, bé de cara a mostrar-lo a un client o per al treball del propi professional. En temes de gestió de paisatge , la seua utilitat recau sobre la facilitat que dona per a representar una actuació sobre el territori, i analitzar l’impacte paisatgístic d’aquesta.
A continuació una mostra d’un dels últims renders que he realitzat.
En molts altres fòrums, xerrades i publicacions sobre paisatge m’he trobat amb una mateixa conclusió: el llaurador és l’arquitecte del paisatge. La jornada de presentació del projecte Terres Vives, en definitiva, ve a reafirmar aquesta idea. El projecte tracta de posar als llauradors en el lloc que els pertoca com a agents clau en el manteniment i conservació del paisatge tradicional. Si entenem que els llauradors han sigut i son els creadors de paisatge (gran part del sòl dels nostres municipis és rústic i/o agrícola), seria de sentit comú elaborar mesures i eines de treball que tingueren com a objectiu la millora o recuperació del paisatge, però sense oblidar aquest sector de població. És a dir, involucrant-los, compensant-los i treballant amb ells. Els instruments de paisatge de la legislació valenciana no incorporen aquesta possibilitat. La política agrària comunitària sí que treball en aquest sentit, a partir de les administracions, però fins ara amb uns resultats limitats. Aquest buit està sent ocupat per la custòdia del territori. Una iniciativa cívica i social, que malgrat tenir els seus desavantatges (pocs recursos, escàs marge de maniobra), compta amb moltes iniciatives d’èxit. Una responsabilitat de les administracions, i més encara, d’unes administracions que compten amb mesures de gestió del paisatge, és assumida per la població civil per poder fer una passa més enllà.
A principis de mes, el diari La Vanguardia publicava un article sobre l’arrendament de xicotetes parcel•les de terra cultivable als afores de Londres. Segons el citat article, aquesta activitat no és nova, ja que en l’Anglaterra de la revolució industrial es va posar en marxa l’arrendament de terres al voltant de les ciutats com a mesura per a evitar descontents i problemes socials amb les classes baixes. Hui aquest fenomen continua donant-se, fins al punt de que hi ha una llista d’espera de 100.000 persones per a obtenir, per un euro a la setmana, un tros de terra en el que cultivar fruites i hortalisses. L’article afirma que l’actual crisi econòmica global és la causant de l’entusiasme per sembrar, recollir la collita, i tenir uns moments de pau en contacte amb la terra. Potser. Però també és cert que en els últims anys han estat tenint lloc moltes iniciatives i estratègies per a recuperar els antic horts urbans i integrar-los en el paisatge urbà. Uns casos dins de casa són els de la ciutat de Barcelona, que va posar en marxa un pla d’horts urbans per a jubilats al 1995; la integració paisatgística i gestió dels horts urbans de Girona; el Parc Agrícola del Baix Llobregat, o, més a prop, el projecte de custòdia del territori promogut per l’Ajuntament de Dénia i Avinença: Terres Vives. Terres vives té com a objectiu la recuperació i manteniment de l’activitat agrícola tradicional. Per a assolir aquesta finalitat proposa l’aplicació de mesures d’ajuda als propietaris per al cultiu de la terra amb tècniques sostenibles. Però, a més, utilitzar les parcel•les per a l’educació ambiental i la participació de voluntariat. El proper 4 d’abril hi haurà una jornada d’informació pública sobre Terres Vives en el Pòsit de Dénia.
Com vaig prometre en un altre post, vos presente més fotos de riu raus. Aquestes es corresponen amb un riu rau impressionant però en unes condicions lamentables. Es tracta del riu rau de 10 ulls de Jesus Pobre.
Com podeu observar en les fotos, és una autèntica ruïna envoltada per finques noves (fruit de l'especulació urbanística dels últims anys) i d'anuncis abandonats de noves promocions i immobiliàries. A sobre, en un descampat totalment descuidat i ple de fem. La veritat és que vore aquestes coses fa molta tristor, però també ràbia. Sembla mentida que es puguen construir centenars d'habitatges nous, doblar la superfície urbanitzada del municipi, i no evitar la pèrdua d'un llegat cultural i històric tan rellevant per a la nostra societat.
Afortunadament, tot no són males notícies. Al febrer del 2009 els propietaris del riu rau signaren un acord amb la EATIM (entitat d'àmbit territorial inferior a municipi) de Jesus Pobre amb el qual cedien el riu rau per 10 anys a l'entitat. Aquesta s'ha compromés a rehabilitar-lo i a transformar-lo en un centre cultural i museu de la pansa. Esperem que el riu rau aguante fins a que comencen les obres. El temps dirà.
En l'actualitat està en realització per part de la Generalitat Valenciana el Pla d'Acció Territorial (PAT) de l'Horta. Aquest pla, d'aprovar-se i aplicar-se, suposaria la protección de l'horta de València, un paisatge únic en el món, mil·lenari i productiu.
L'Horta de València ha estat sofrint des dels anys del "desarrollismo" una important pressió urbanística que ha fagocitat grans porcions d'Horta, protegida o no, acabant amb parcel·les de terra fèrtil i amb habitatges tradicionals. També ha estat sotmesa a forts processos de degradació ambiental, i a la fragmentació del territori per part de les vies de comunicació. A més, els llindars entre l'espai urbà i la zona d'horta no han sigut objecte de gestió, i s'han configurat com a espais residuals, de frontera no resolts.
Però l'Horta és un àmbit valuós, en ell es poden trobar rellevants elements històrics, culturals i paisatgístics, referents de la societat valenciana. A més, es tracta d'una àrea que per la seua localització al voltant d'una gran ciutat guanya en funcionalitat: de zona verda, d'anell de contenció de la ciutat i d'espai de lleure.
Malgrat les agressions, l'Horta continua viva. La producció de xufa no s'ha parat, aquest és un producte exclusiu de l'Horta de València. Encara que part de la producció s'haja deslocalitzat al Magreb, una part important d'aquesta, la de major qualitat i amb marca pròpia, es produeix als antics camps del nord de València. Crida l'atenció sobretot el fet de que en els últims anys, el preu d'aquest producte agrícola, en lloc de davallar haja augmentat.
El PAT de l'Horta preveu, entre altres mesures de recuperació paisatgística, protecció revalorització del patrimoni, i foment de l'ús púbic de l'horta, la implantació d'un programa agrícola semblant al del Parc Agrari del Llobregat que permetria el manteniment de l'activitat, la millora de la qualitat i de la comercialització dels productes, mitjançant la gestió de l'arrendament de la terra, la creació d'una denominació d'origen i ajudes econòmiques.
Un aspecte interessant que també preveu el PAT, és la creació d'itineraris a peu per a la connexió entre municipis de l'àrea metropolitana, i d'aquestos amb la capital. Tal vegada es tracta d'una iniciativa evident, però que fins ara no s'ha tingut en compte en el desenvolupament de la ciutat davant la prioritat que se li ha donat al vehicle privat.
Tant de bo que totes aquestes intencions no queden en paper mullat.
Benvingut/da: Aquest blog té com a objectiu crear un espai per a l'intercanvi d'inquietuds i experiències relacionades amb el paisatge i la seua gestió a diferents escales. Malgrat que el paisatge és camp de treball de moltes disciplines, el punt de vista que tractaré a partir de les meues entrades serà el de la geografia, ciència que m'ha format com a persona i professional.
Paisatges en tensió
Despoblat morisc de l'Alcudia (la Vall de Gallinera). Un patrimoni oblidat, descuidat i en mans privades
Publicacions d'interès
Berlan-Darqué, Martine; Luginbühl, Yves; Terrasson, Daniel (eds.) (2008): "Landscape: from knowledge to action". Versailles
Busquets, J.; Cortina, A. (2009): "Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje". Ed Ariel
Nogué, J. (2008):" Paisatge i salut". Observatori del paisatge de Catalunya
Viljoen, A. (2006): CUPLs Continuous Productive Urban Landscapes. Elsevier.
Wylie, J. (2007): "Landscape". Ed. Routledge. London
