És una plaga coneguda com a “picudo rojo” o “red palm weevil”. El seu nom professional és Rhynchophorus ferrugineus i té la peculiaritat que ataca voraçment les palmeres, especialment la Phoenix canariensis i la Phoenix dactylifera. El seu lloc d’origen és Àsia. Des d’allí ha arribat a les nostres terres via els països del nord d’Àfrica. Com ha arribat? Doncs, gràcies a la importació de palmeres des d’Egipte i altres indrets. Palmeres que en origen estaven infectades per aquest animalet, i que no van passar pels controls sanitaris pertinents, és a dir, que no tenien el seu passaport fitosanitari.
La plaga es va detectar per primera vegada a l’Estat espanyol a l’any 1994 i va poder ser controlada. Malauradament, en els anys posteriors, alguna cosa va ocórrer que la plaga no va desaparèixer, sinó que s’ha anat expandint per tota la costa mediterrània, d’Andalusia fins a Catalunya. Aquest prodigi es difícil d’imaginar-lo sense tindre en compte el fenomen d’expansió de la superfície urbanitzada que hem patit amb la bambolla immobiliària. Per a la construcció d’adossats, d’habitatges unifamiliars, de residencials privats, etc, era necessari l’ajardinament de les parcel·les. Els jardins privats i els jardins comunitaris de les urbanitzacions, els jardins i parcs públics, i les avingudes, han estat un lloc idoni per a la plantació de diferents espècies vegetals, entre elles les palmeres. Les palmeres son cares i un element “luxós” en un jardí pel seu aspecte exòtic. Una forma d’aconseguir palmeres a baix preu era importar-les de qualsevol país nordafricà, sense tindre en compte el seu estat de salut o l’existència del passaport fitosanitari. I a la costa mediterrània feien falta moltes palmeres.
Hui en dia ens trobem amb una realitat que se’ns a anat de les mans. La informació des de els organismes públics és magra i moltes vegades equivocada. Amb raó la Generalitat Valenciana no va tardar molt en declarar el morrut roig com a “plaga”, una forma fàcil de llavar-se les mans.
Les autoritats no donen a bast amb la recollida dels exemplars morts de palmeres i els ciutadans es veuen abocats a buscar informació i ajuda professional pel seu compte. Per a comprovar aquesta afirmació només cal trucar a l’ajuntament i preguntar què fer en cas de tindre palmeres al teu jardí.
En el cas del morrut roig, la millor prevenció és la informació i l’aplicació de tractaments (de per vida) per a evitar l’atac del insecte, i a gran escala.
La voracitat de l'insecte i la seua ràpida reproducció fa que el seu impacte siga considerable. Una vegada que una palmera és infectada, no és abandonada pel morrut fin s a acabar amb ella, es a dir, fins a quedar-se sense menjar. Moltes palmeres estàn sucumbint. Sense dubte, un simple escarabat acabarà deixant la seua petjada en el paisatge.
