El paisatge no només és una realitat física sinó també una realitat percebuda, com apareix indicat al Conveni Europeu del Paisatge: “qualsevol part d’un territori tal i com és percebut per la població (...)”. L’anàlisi del paisatge es realitza a partir de l’estudi de les societats i cultures, i com aquestes han transformat el seu entorn per a la supervivència (territori – antropització). La manera en que s’haja realitzat aquesta transformació de l’espai està molt lligada a la cultura de la societat. Té a vore amb la seua manera de percebre el paisatge i d’interpretar-lo.
La tasca interpretadora és un procés mental relacionat amb les creences, simbolismes, pors, coneixements, amb l’experiència i memòria prèvies, els llegats històrics, etc. La interpretació d’una mateixa realitat variarà molt d’un grup social a un altre, també entre individus, i en diferents èpoques. L’altre element fonamental és la percepció de l’individu a través dels seus sentits. Les persones utilitzem els nostres sentits físics per a captar una realitat que després serà interpretada mitjançant la ment. La vista, el gust, el tacte, l’oïda i l’olfacte seran les ferramentes que emprarem per a “conèixer” un paisatge. De tots ells, la vista és el sentit més emprat i el que s’interpreta com a més fiable; per contra, la resta de sentits no són gaire valorats a l’hora de percebre o gaudir un paisatge. En part perquè es tracta dels germans petits del sentit de la vista, però també pel fet de que històricament s’ha considerat al paisatge com a una imatge, una panoràmica, que només podia ser percebuda mitjançant l’ull. Les noves polítiques amb referència al paisatge no han oblidat la resta de sentits, i els han introduït en els estudis tècnics de paisatge com a elements fonamentals en l’anàlisi, descripció i valoració de paisatges. El problema a l’hora de treballar amb ells és la manca de mètodes, es tracta d’unes investigacions joves on encara hi ha molt de treball per fer.
L’estudi del paisatge a partir dels sentits com ara l’oïda o el gust ens dona una nova perspectiva d’un mateix espai que la vista per si sola no és capaç d’assolir. Els productes típics de la terra, cuinats per expertes mans seguint la tradició, són maneres d’estudiar, amb més profunditat si cap, un paisatge que tan sols visualitzant una panoràmica. El tacte dels materials arquitectònics tradicionals, de la terra humida per la rosada, del fred ciment, vidres i metalls de les nostres ciutats; el flaire de la flor del taronger, de la terra després de la pluja, del fum de la brossa del camp cremada, de l’adob i les depuradores; el soroll dels cotxes, el cant dels teuladins, el parlar de la gent, la música que s’escapa de la finestra, etc., la majoria són elements quotidians que ens acompanyen tot el dia però als quals no prestem atenció, però tots ens ajuden a entendre i reconèixer el nostre paisatge, el paisatge sensorial.
L’estudi i valoració del paisatge a partir dels sentits diferents al de la vista és una oportunitat per descobrir noves “visions” del paisatge, i aportar metodologies innovadores per a profunditzar en la seua investigació.
En referència a aquest tema, l’11 de desembre de 2008 es celebrarà una jornada sobre “Els paisatges sonors de Catalunya”, organitzada per l’Observatori del Paisatge.
http://www.catpaisatge.net/cat/jornada_paisatges_sonors.php
