El paisatge dels sentits

El paisatge no només és una realitat física sinó també una realitat percebuda, com apareix indicat al Conveni Europeu del Paisatge: “qualsevol part d’un territori tal i com és percebut per la població (...)”. L’anàlisi del paisatge es realitza a partir de l’estudi de les societats i cultures, i com aquestes han transformat el seu entorn per a la supervivència (territori – antropització). La manera en que s’haja realitzat aquesta transformació de l’espai està molt lligada a la cultura de la societat. Té a vore amb la seua manera de percebre el paisatge i d’interpretar-lo.

La tasca interpretadora és un procés mental relacionat amb les creences, simbolismes, pors, coneixements, amb l’experiència i memòria prèvies, els llegats històrics, etc. La interpretació d’una mateixa realitat variarà molt d’un grup social a un altre, també entre individus, i en diferents èpoques. L’altre element fonamental és la percepció de l’individu a través dels seus sentits. Les persones utilitzem els nostres sentits físics per a captar una realitat que després serà interpretada mitjançant la ment. La vista, el gust, el tacte, l’oïda i l’olfacte seran les ferramentes que emprarem per a “conèixer” un paisatge. De tots ells, la vista és el sentit més emprat i el que s’interpreta com a més fiable; per contra, la resta de sentits no són gaire valorats a l’hora de percebre o gaudir un paisatge. En part perquè es tracta dels germans petits del sentit de la vista, però també pel fet de que històricament s’ha considerat al paisatge com a una imatge, una panoràmica, que només podia ser percebuda mitjançant l’ull. Les noves polítiques amb referència al paisatge no han oblidat la resta de sentits, i els han introduït en els estudis tècnics de paisatge com a elements fonamentals en l’anàlisi, descripció i valoració de paisatges. El problema a l’hora de treballar amb ells és la manca de mètodes, es tracta d’unes investigacions joves on encara hi ha molt de treball per fer.

L’estudi del paisatge a partir dels sentits com ara l’oïda o el gust ens dona una nova perspectiva d’un mateix espai que la vista per si sola no és capaç d’assolir. Els productes típics de la terra, cuinats per expertes mans seguint la tradició, són maneres d’estudiar, amb més profunditat si cap, un paisatge que tan sols visualitzant una panoràmica. El tacte dels materials arquitectònics tradicionals, de la terra humida per la rosada, del fred ciment, vidres i metalls de les nostres ciutats; el flaire de la flor del taronger, de la terra després de la pluja, del fum de la brossa del camp cremada, de l’adob i les depuradores; el soroll dels cotxes, el cant dels teuladins, el parlar de la gent, la música que s’escapa de la finestra, etc., la majoria són elements quotidians que ens acompanyen tot el dia però als quals no prestem atenció, però tots ens ajuden a entendre i reconèixer el nostre paisatge, el paisatge sensorial.

L’estudi i valoració del paisatge a partir dels sentits diferents al de la vista és una oportunitat per descobrir noves “visions” del paisatge, i aportar metodologies innovadores per a profunditzar en la seua investigació.

En referència a aquest tema, l’11 de desembre de 2008 es celebrarà una jornada sobre “Els paisatges sonors de Catalunya”, organitzada per l’Observatori del Paisatge.
http://www.catpaisatge.net/cat/jornada_paisatges_sonors.php

El paisatge de Georges Bertrand

Georges i Claude Bertrand, són geògraf i enginyera francesos (Universidad de Toulouse). Han estat treballant des de els anys 60 en investigacions sobre el medi ambient. L’objectiu de la seua trajectòria professional ha sigut cercar noves metodologies per a estudiar el medi de manera global.
En el seu treball tracten de manera especial el paisatge. El paisatge és un concepte antic però que renaix amb força des de la segona meitat del XX, juntament amb el sorgiment de l’ecologia a Europa. Els autors entenen el paisatge com a punt d’encontre entre diferents disciplines, i per tant com a un camp de treball holístic.

Tot seguit, he recollit algunes de les idees d’aquests autors sobre el terme paisatge i la seua anàlisi. Es tracta, des del meu punt de vista, d’una aportació molt interessant i pràctica, que no es queda en una simple definició, sinó que va més enllà, proposant un mètode d’estudi.

Definició de paisatge segons Bertrand:
El paisatge és en una determinada porció de l’espai terrestre, resultat de la combinació dinàmica i, per tant, inestable d’elements físics, biològicos i antròpics que interactuen dialècticament uns sobre altres, fent del paisatge un conjunt únic i indissociable en evolució permanent.
Bertrand entén el paisatge com a quelcom dual, format per dues meitats. Aquesta dualitat del paisatge es configura a partir de la seua interpretació com a objecte i subjecte, o com a natura i producte social. La primera d’elles fa referència a una realitat ecològica, i la segona a un objecte socialitzat o imatge, producte d’una determinada cultura i activitats econòmiques.
El paisatge, per tant, és interdisciplinar, és camp d’estudi per part de les ciències socials i de la natura.

El paisatge és un sistema que engloba els diferents elements i processos, tant ecològics com socials i econòmics, que conformen les seues parts. Al mateix temps és un procés de transformació i en transformació. En essència, es tracta del procés de socialització de la natura, i conseqüentment de la seua modificació. Però com que amb el temps els models i les societats canvien, també variarà la interpretació que la societat fa d’una mateixa natura. El sistema es troba constituït per tres unitats, afirma Bertrand: la unitat de producció o de funcionament del sistema, tant social com natural; la unitat de temps, o període estable de producció; i la unitat lloc, espai del sistema. Per a que aquest sistema funcione cal que intervinguen un observador, un mecanisme de percepció i un objecte.

L’estudi i anàlisi del paisatge és complex, en tractar-se d’una realitat híbrida, múltiple i global. Un dels mètodes és el GTP, desenvolupat per aquest autor. Es tracta d’una anàlisi que té en compte la realitat hibrida del paisatge, i s’aproxima a ell des d’un punt de vista pluridimensional. Els diferents elements del paisatge són estudiats en totes les seues dimensions de percepció o ús, aquestes són: el geosistema, territori i paisatge.
- Geosistema és l’entrada natural del sistema, el procés que domina en aquesta és l’antropització de medi ambient. Es tracta de l’estat global d’un determinat espai.
- Territori és el recurs o entrada socioeconòmica, és a dir, l’aprofitament econòmicosocial que fa l’home dels elements del sistema
- Paisatge és l’entrada socio-cultural, la representació i simbolisme social de la natura.

L’anàlisi GTP implica que un sol element del paisatge té a la vegada aquestes tres dimensions. Un exemple: un arbre és geosistema perquè forma part de la flora d’un determinat espai; al mateix temps és territori perquè pot ser emprat com a recurs en la producció de fusta; i també és paisatge perquè pot configurar un símbol per a un grup social (identitat, misticisme, ecologisme, records, etc.)

El paisatge juga un paper fonamental en l’ordenació del territori. Afortunadament, algunes administracions públiques amb competències sobre la qüestió, han reflectit aquest fet en l’aprovació de diferents lleis que pretenen la gestió i ordenació del paisatge. Per a Bertrand, les anàlisis de paisatge aplicades a la gestió del territori són de vital importància perquè tenen una influència directa sobre la qualitat de vida de les persones (sobre la seua percepció i sensibilitats quotidianes sobre l’espai) a nivell local.

Font:
Bertrand, G (2007): “Geografia del medio ambiente. El sistema GTP: geosistema, territorio y paisaje”. Universidad de Granada. Granada.

Llistat d'entitats relacionades amb el paisatge i revistes

El llistat a continuació no és exhaustiu, tan sols recull algunes de les entitats i revistes que tenen en el paisatge el seu punt de trobada:

1. RECEP-ENELC. www.recep-enelc.net
· Xarxa d’autoritats europees locals i regionals per a la implementació del Conveni Europeu del Paisatge. Es tracta d’una associació creada pel Consell d’Europa per a donar suport i facilitar a les regions i autoritats local el desenvolupament de les premisses del Conveni. A la web hi ha informació sobre diferents esdeveniments, recursos i documentació

2. LENOTRE www.le-notre.org
· Xarxa temàtica sobre arquitectura del paisatge. El seu objectiu es crear a nivell europeu una base comú per als ensenyaments de la disciplina, així com crear nexes entre disciplines que també tinguen relació amb la gestió del paisatge. Es tracta d’un projecte educatiu a nivell europeu, finançat per la UE. La Xarxa agrupa universitat de quasi bé tots els països de la Unió.

3. European Urban Landscape Partnership. www.urban-landscape.net
· Xarxa de ciutats europees, universitats, governs i associacions sobre el paisatge urbà. Fou creada com a iniciativa del projecte LENOTRE. El seu objectiu és recolzar el Conveni Europeu del Paisatge, amb un especial interès sobre els paisatges urbans.

4. ECLAS. www.eclas.org
· European Council of Landscape Architecture Schools. La seua missió és enfortir i desenvolupar l’arquitectura del paisatge en tota Europa. D’aquest Council deriva el projecte LENOTRE i la revista JoLa. www.info-jola.de

5. Civilscape. www.landschapsmanifest.nl/content_fr.php?pageCode=6
· S’accedeix al portal a partir d’altra pàgina holandesa (Landschap manifest). Civilscape és una organització no governamental derivada del Conveni Europeu del Paisatge. L’objectiu de la mateixa és divulgar el Conveni del paisatge i fomentar la conscienciació ciutadana cap al paisatge, tant sobre la població com sobre les autoritats locals i polítics.

6. Uniscape. http://uniscape.org
· Xarxa d’universitat per a la implementació de la Convenció Europea del Paisatge. El seu objectiu és contribuir científicament al desenvolupament de la Convenció.

7. Landscape Europe. www.landscape-europe.net
· xarxa europea d’instituts nacionals dedicats a la recerca i gestió del paisatge des d’un punt de vista interdisciplinar. La definició que utilitzen per al concepte de paisatge no coincideix amb la del CEP, es tracta de la definició de Wascher et al. (1998):"landscapes can be identified as spatial units where region-specific elements and processes reflect natural and cultural goods or history in a visible, spiritual and partly measurable way".
A banda d’aquesta, es recullen interessants aportacions al concepte de paisatge en l’apartat dedicat a definicions.

8. Paysmed. www.paysmed.net
· Portal per a la cooperació, integració y divulgació del paisatges de la mediterrània. Es tracta d’un projecte finançat pel programa Interreg. Formen part del projecte regions del litoral d’Espanya, França i Itàlia. Hi ha un llistat de bones pràctiques, així com materials interessants (línies guia per a la gestió del paisatge, atlas de paisatge, etc.)

9. Landscape Research Group. www.landscaperesearch.org
· Asociació dedicada a l’estudi i la recerca sobre el paisatge. Té seu en Anglaterra però treballa a nivell global i arreplega socis de moltes diferents disciplines i àmbits. Publica la revista Landscape Research (de Routledge), i promou conferencies, congressos i altres esdeveniments, també estudis sobre paisatge arreu del món.

10. Landscape Tomorrow. www.landscape-tomorrow.eu
· Xarxa de recerca europea sobre usos del sòl, paisatge i desenvolupament rural. Té la seu a Alemanya. 23 institucions de 13 països formen part de la xarxa, s’inclou el CIDE (Centre d’investigació sobre desertificació, amb seu a Albal). Realitzen publicacions de llibres de recerca i projectes d’investigació.

11. LCN Landscape Character Network. www.landscapecharacter.org.uk
· Xarxa informal per a l’intercanvi d’informació referida a paisatge. Té com a objectius donar a conèixer el Conveni Europeu del Paisatge, i fomentar la avaluació del caràcter del paisatge (Landscape Character Assesment o LCA). La LCA és un mètode per a identificar quins factors o elements fan que un paisatge siga únic, aquesta ferramenta és de gran ajuda per a la planificació i pressa de decicions a nivell local en temes referits a territori i paisatge. És pot descarregar el seu Newsletter

12. Landscape Institute. www.landscapeinstitute.org
· Institució oficial per als arquitectes paisatgistes en el Regne Unit. Es tracta d’una web amb serveis per a paisatgistes: cerca de treball, recursos, bibliografia. Es pot consultar la biblioteca, publiquen una revista.

13. Landscape Design Trust. www.landscape.co.uk
· Fundació d’Anglaterra que treballa a partir del seu propi equip de treball i voluntaris per a l’educació i conscienciació de tots aquells que treballen en el disseny, planificació, gestió i manteniment del paisatge o d’exteriors. Publiquen una revista Green places, de la qual es poden baixar alguns articles antics en pdf. També tenen diferents recursos: tenda de llibres, llistat de professionals, treball, etc.

14. Garden visit. www.gardenvisit.com
· Interessant web sobre jardins. Hi ha un buscador de jardins per països, també tenen una biblioteca i tenda de llibres. Alguns llibres i articles es poden consultar lliurement. Es pot trobar informació sobre professionals en el disseny de jardins, i també tenen molts recursos consultables (escrits i articles) sobre temes relacionats amb el paisatgisme i la jardineria, biografia de paisatgistes, teoria i història del paisatgisme.

15. American Society of Landscape Architects. www.alsa.org
· Asociació professional d’arquitectes paisatgistes d’Estats Units, fundada el 1899. Publiquen una revista Landscape Architecture Magazine (LAM) en: http://archives.asla.org/nonmembers/lam.html
· En Archive es poden consultar els índex dels números antics, i alguns dels articles es poden llegir en el resum o bé sencers.

16. Revista Land Forum. Spacemarker Press. www.spacemarkerpress.com
· Página de l’editorial d’EE.UU, especialitzada en arquitectura del paisatge. Publica una revista Land Forum i té una tenda de llibres. Els números antics de Land Forum es poden baixar en pdf.

17. Revista TOPOS Magazine. www.topos.de
· Revista internacional d’arquitectura del paisatge i disseny urbà amb seu a Europa. En els seus inicis en 1992, era una revista europea. Des de la web es pot accedir a dos revistes més: JoLa i Garten+Landschaft (alemana).

18. European Foundation for Landscape Architecture (EFLA). www.efla.org
· Web oficial de la Federació Europea d’Arquitectes Paisatgistes

19. International Federation of Landscape Architects (IFLA). www.iflaonline.org
· Web oficial de la Federació Internacional de Paisatgistes

20. Bund Deutscher Landschaftsarchitekten (BDLA). www.bdla.de
· Web oficial de la Associació Alemanya d’Arquitectes Paisatgistes

21. Asociación Española de Parques y Jardines Públicos (AEPJP). www.arrakis.es/~aepjp
· Associació espanyola de professionals arquitectes, paisatgistes i altres que treballen amb l’espai públic.

22. Asociación de Profesionales de los Espacios Verdes de Cataluña. www.apevc.org
· Interessant web amb molts recursos, activitats, resums i documentació de congressos i xerrades, cursos, grups de treball, etc.

23. Asociación Española de Paisajistas. www.aepaisajistas.org
· Web oficial de l’associació espanyola de paisatgistes amb un registre de paisatgistes, taula d’anuncis de treball, cursos, etc.

24. Revistes espanyoles:
· Paisea. www.paisea.com
· Paisajismo. www.asflor.com/paisajismo.htm
· Revista Parjar. De la Asociación española de parques y jardines públicos.

25. Paisajecv. www.paisajecv.com
· Web dirigida a la informació pública i participació en els instruments de gestió del paisatge del País Valencià. Té un llistat de procediments en marxa, no s’actualitza amb massa freqüència o només registra aquells procediments duts a terme per l’empresa Planigest.

Conveni Europeu del Paisatge, estat de la qüestió

En el seu butlletí digital, l’Observatori del Paisatge publica un article força interessant. Es tracta d’un article de Gareth Roberts, director del Landscape Research Group d’Anglaterra, sobre l’estat de la qüestió referida al grau d’acompliment dels objectius del Conveni Europeu del Paisatge per part dels països membres.

Segons Roberts, molts països han ratificat el Conveni i l’estan aplicant amb èxit, però encara hi ha un petit grup de països que no s’acaben de convèncer.

Una de les conclusions de l’article assenyala la manca de previsió econòmica de les polítiques europees de paisatge. Aquest fet, juntament amb la mateixa complexitat que du aparellada el concepte de paisatge, fa que no tots els països estiguen aplicant amb èxit les estratègies plantejades pel Conveni.

En general els avanços en la gestió del paisatge encara són pocs. L’autor fa una crida al treball en xarxa i a l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques, i assumeix que els esforços per a la gestió del paisatge són un repte col·lectiu i continuat.

El paisatge que l'A-7 ens deixa vore

Tots els que hem fet servir alguna vegada l’autopista A-7, hem vist els senyals turístics que indiquen les eixides. Jo, com a usuària més que habitual, estic tan acostumada a aquests cartells que ja no els veig. I si ara em recorde d’ells i escric aquest post és perquè la revista "Paisea" (sobre paisatgisme) els dedica un article en el seu número de setembre.

Gràcies a l’article de la revista sé que aquests senyals foren obra de Paco Bascuñán en els 80. A l’article es recullen diferents punts de vista, però en general la idea que dona d’aquesta intervenció sobre el paisatge és positiva.

A mi personalment em sembla tot el contrari. No per desmerèixer el treball dels dissenyadors, sinó perquè crec que es tracta d’una intervenció que no assoleix l’objectiu per al que va ser pensada. Aquests cartells que acompanyen el conductor al llarg de tota l’A-7 dins del País Valencià no donen informació turística rellevant, tan sols es limiten a reforçar els estereotips del turisme mediterrani amb dibuixos de gent jugant al golf o a la platja. Algunes il·lustracions tracten de reflectir aspectes culturals del municipi o zona on es troba localitzat, en alguns casos el resultat és encertat, mentre que en altres deixa molt que desitjar. És a dir, s’ha destacat en els senyals aquells símbols més coneguts i fàcilment identificables: teatre romà de Sagunt, l’Albufera, el Penyal d’Ifach, etc. que s’identifiquen a indrets molt concrets; però d’altra banda d’aquelles localitats on era més difícil trobar un “símbol” simplement s’ha recreat una escena de platja, de peixets, o de productes artesanals (cistells de vímet, ceràmica).

No és aquesta la millor forma de vendre les meravelles de la terra valenciana, no amb estereotips, molts d’ells agressius per al propi paisatge i els recursos naturals, estic parlant dels camps de golf. Tampoc es pot fer destacant un quants símbols rellevants i oblidar la resta.

El País Valencià gaudeix d’una gran varietat de paisatges, elements de valor cultural, històric, natural, etc. La intervenció a l’autopista dona una visió massa retallada d’aquesta heterogeneïtat paisatgística i la banalitza. Una intervenció d’aquest tipus, per a reflectir la realitat i encertar en els símbols a destacar, deu de realitzar-se amb el coneixement profund de la zona i mitjançant l’establiment de criteris de priorització, sense oblidar que la participació de la població pot ser de gran ajuda per simplificar la tasca i per aconseguir una elevada acceptació del resultat.

Els turistes ja compten amb guies turístiques i oficines d’informació turística, no necessiten que un cartell en una via de circulació ràpida els done cap tipus d’informació sobre el lloc que van a visitar, de fet, aquesta els distreu de la carretera.

A aquestes altures, els cartells de l’A-7 duent tants anys (des de 1985) que ja formen part del paisatge quotidià dels conductors. Si els llevaren, supose que jo els trobaria a faltar (durant uns segons), però en cap sentit aquests cartells recuperen el paisatge que l’autopista ens ha tret i no fan honor a la frase: “La autopista nos deja ver el paisaje que ella nos quita” (Eduardo Galeano).

Què és el paisatge? II

En el post anterior pot ser un poc complicat d’entendre que és el paisatge, ja que dona una visió tal vegada massa tècnica. Una de les explicacions més senzilles sobre què és el paisatge, i la que més m’agrada, és citada en una obra[1] del professor Wolfgang Haber del Departament d’ecologia del paisatge de la Universitat Tècnica de Munich (Lehrsthul für Landschaftsökologie, Technische Universität München), a qui vaig tenir el plaer de conèixer.

El professor Haber fou un dels continuadors de l’ecologia del paisatge a Alemanya després de les reconegudes figures de Carl Troll (pare de l’ecologia del paisatge) i Leser. L’ecologia del paisatge és una de les ciències més complexes que treballen el paisatge, ja que l’entenen com a un complex d’ecosistemes que conté tots els elements de l’espai natural (sòl, aigua, biodiversitat, clima, etc.), i de l’activitat humana (usos del sòl, societat, economia, cultura, etc.). A aquest macrosistema cal afegir les interaccions, relacions i fluxos que es donen entre els diferents elements. L’objectiu de l’ecologia del paisatge és simplificar en teoria una realitat molt complexa i plena de factors i processos enllaçats.

D’altra banda, cal tenir en compte que el paisatge no és tan sols un fet físic o material com estudien els ecòlegs, sinó que també és una realitat percebuda o subjectiva tal i com es deriva de la definició de la Convenció Europea del Paisatge. Així doncs, el paisatge a més de representar un complex d’ecosistemes, de tenir una part material, també conté una part fruit d’un procés purament mental i intern derivat de la percepció i sensibilitat humana cap a una vista d’un paisatge. El paisatge és doncs una combinació d’aquestes dues parts.

Tot aquest enrenou pot reduir-se a un símil, emprat per primera vegada per A. Portmann l’any 1956. El paisatge és pot entendre com a una representació teatral: entre bastidors hi ha els actors, maquilladors, teloners, etc. organitzant-se i fent cadascú la seua feina per a dur a terme la representació; mentre que a l’escenari té lloc l’obra de teatre, sense que els espectadors s’adonen de la feina i les persones que hi ha al darrera treballant, només cal observar i gaudir de l’espectacle. Bé, doncs, el paisatge al que estem acostumats i el que podem veure és la representació teatral de l’escenari, és a dir, la nostra percepció subjectiva d’una realitat superficial; però el paisatge és a més la realitat i processos que hi han sota aquesta imatge. Així el paisatge pot investigar-se des de la seua part de l’escenari (percepció) o des de la seua part física (realitat material). Cada disciplina ha preferit establir el seu treball respecte al paisatge en una d’aquestes parts, d’aquesta manera els ecòlegs del paisatge es senten més còmodes treballant “entre bastidors”, mentre que altres disciplines com l’art o l’arquitectura treballen amb l’escenari.

La definició de la Convenció Europea de Paisatge, com ja s’ha escrit anteriorment, recull en el mateix concepte de paisatge aquestes dues parts (bastidors i escenari), i els relaciona de manera que una no pot entendres sense l’altra.

[1] Haber, W. (2004): Landscape ecology as a bridge from ecosystems to human ecology. Ecological Research, nº19 , pp 99-106.

Què és el paisatge?

El paisatge és un concepte antic. Treballat profundament des de l’escola alemanya del Landschaft i l’escola francesa del Paysage, o més recentment des de l’escola anglosaxona del paisatge cultural. Al llarg del temps el concepte ha anat evolucionant i el seu tractament s’ha diversificat, és a dir, moltes i diferents disciplines l’han reclamat com a camp de treball, aproximant-se cadascuna d’elles des d’un punt de vista diferent.
En l’actualitat el paisatge sorgeix amb una força especial, tant en els debats científics com en les nostres vides quotidianes. Aquest esdeveniment és el resultat de tot un seguit de processos de degradació i transformació territorial, ambiental i social. L’impacte del desenvolupament accelerat de la societat humana en els últims dos segles ha suposat un elevat cost ambiental (pèrdua de biodiversitat, destrucció d’ecosistemes, alteració de fluxos de matèria i energia a nivell global, etc.), però també sobre el paisatge i el territori, que han derivat en una transformació poc o gens planificada del usos del sòl tradicionals i en un augment de la superfície urbanitzada. Com a conseqüència, cada vegada més la societat es sent aliena en casa pròpia i no es reconeix en el paisatge que l’envolta, no el reconeix com a “seu” generant preocupació i respostes en forma de mobilitzacions socials o creació de plataformes ciutadanes. I cada vegada més, intel·lectuals, tècnics, polítics i professionals són conscients de la necessitat d’una ordenació territorial eficaç, defenent molts d’ells la consideració del paisatge com a un criteri clau per a una correcta gestió del territori.
Malauradament el paisatge contínua sent hui en dia un concepte allunyat del consens, en tractar-se d’un element polivalent per a diferents professionals i amb una forta relació amb la subjectivitat i la percepció. Un intent valent de consensuar la definició de paisatge, i que ha obtingut un rellevant èxit, és la proposta de la Convenció Europea del Paisatge de l’any 2000 en la qual es deixa constància de que tot territori és paisatge:

“El Paisatge és qualsevol part d’un territori tal i com és percebut per la població i el caràcter del qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i les seues interrelacions”

Aquesta definició clarifica molts punts controvertits del paisatge:

- Considera que qualsevol part del territori és paisatge, per tant el dota d’una part física o material, a més de la percebuda o subjectiva.
- Si tot el territori és paisatge, el paisatge inclou tot tipus de paisatges a diferents escales: bonics, lletjos, degradats, artificialitzats, naturals, protegits, abandonats, rehabilitats, urbans, rurals, de frontera, de pas, de consum, etc.
- Declara un important pes d’allò social en el paisatge: la percepció de la població.
- Afirma que un paisatge és com és gràcies a l’acció de l’home i de la natura.

A més, és desprèn de la definició que el paisatge pot veures com a la base sobre la qual construir una nova ordenació del territori, basada en criteris més sostenibles i incorporant l’element paisatge. De fet, la Convenció, ja assenyala que paisatge “és qualsevol part d’un territori”, és a dir, una unitat territorial que com a tal pot ser emprada com a base per a la gestió del territori, o bé pot ser incorporada com a criteris guia de la tasca d’ordenació.