Tots els que hem fet servir alguna vegada l’autopista A-7, hem vist els senyals turístics que indiquen les eixides. Jo, com a usuària més que habitual, estic tan acostumada a aquests cartells que ja no els veig. I si ara em recorde d’ells i escric aquest post és perquè la revista "Paisea" (sobre paisatgisme) els dedica un article en el seu número de setembre.
Gràcies a l’article de la revista sé que aquests senyals foren obra de Paco Bascuñán en els 80. A l’article es recullen diferents punts de vista, però en general la idea que dona d’aquesta intervenció sobre el paisatge és positiva.
A mi personalment em sembla tot el contrari. No per desmerèixer el treball dels dissenyadors, sinó perquè crec que es tracta d’una intervenció que no assoleix l’objectiu per al que va ser pensada. Aquests cartells que acompanyen el conductor al llarg de tota l’A-7 dins del País Valencià no donen informació turística rellevant, tan sols es limiten a reforçar els estereotips del turisme mediterrani amb dibuixos de gent jugant al golf o a la platja. Algunes il·lustracions tracten de reflectir aspectes culturals del municipi o zona on es troba localitzat, en alguns casos el resultat és encertat, mentre que en altres deixa molt que desitjar. És a dir, s’ha destacat en els senyals aquells símbols més coneguts i fàcilment identificables: teatre romà de Sagunt, l’Albufera, el Penyal d’Ifach, etc. que s’identifiquen a indrets molt concrets; però d’altra banda d’aquelles localitats on era més difícil trobar un “símbol” simplement s’ha recreat una escena de platja, de peixets, o de productes artesanals (cistells de vímet, ceràmica).
No és aquesta la millor forma de vendre les meravelles de la terra valenciana, no amb estereotips, molts d’ells agressius per al propi paisatge i els recursos naturals, estic parlant dels camps de golf. Tampoc es pot fer destacant un quants símbols rellevants i oblidar la resta.
El País Valencià gaudeix d’una gran varietat de paisatges, elements de valor cultural, històric, natural, etc. La intervenció a l’autopista dona una visió massa retallada d’aquesta heterogeneïtat paisatgística i la banalitza. Una intervenció d’aquest tipus, per a reflectir la realitat i encertar en els símbols a destacar, deu de realitzar-se amb el coneixement profund de la zona i mitjançant l’establiment de criteris de priorització, sense oblidar que la participació de la població pot ser de gran ajuda per simplificar la tasca i per aconseguir una elevada acceptació del resultat.
Els turistes ja compten amb guies turístiques i oficines d’informació turística, no necessiten que un cartell en una via de circulació ràpida els done cap tipus d’informació sobre el lloc que van a visitar, de fet, aquesta els distreu de la carretera.
A aquestes altures, els cartells de l’A-7 duent tants anys (des de 1985) que ja formen part del paisatge quotidià dels conductors. Si els llevaren, supose que jo els trobaria a faltar (durant uns segons), però en cap sentit aquests cartells recuperen el paisatge que l’autopista ens ha tret i no fan honor a la frase: “La autopista nos deja ver el paisaje que ella nos quita” (Eduardo Galeano).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada