En el post anterior pot ser un poc complicat d’entendre que és el paisatge, ja que dona una visió tal vegada massa tècnica. Una de les explicacions més senzilles sobre què és el paisatge, i la que més m’agrada, és citada en una obra[1] del professor Wolfgang Haber del Departament d’ecologia del paisatge de la Universitat Tècnica de Munich (Lehrsthul für Landschaftsökologie, Technische Universität München), a qui vaig tenir el plaer de conèixer.
El professor Haber fou un dels continuadors de l’ecologia del paisatge a Alemanya després de les reconegudes figures de Carl Troll (pare de l’ecologia del paisatge) i Leser. L’ecologia del paisatge és una de les ciències més complexes que treballen el paisatge, ja que l’entenen com a un complex d’ecosistemes que conté tots els elements de l’espai natural (sòl, aigua, biodiversitat, clima, etc.), i de l’activitat humana (usos del sòl, societat, economia, cultura, etc.). A aquest macrosistema cal afegir les interaccions, relacions i fluxos que es donen entre els diferents elements. L’objectiu de l’ecologia del paisatge és simplificar en teoria una realitat molt complexa i plena de factors i processos enllaçats.
D’altra banda, cal tenir en compte que el paisatge no és tan sols un fet físic o material com estudien els ecòlegs, sinó que també és una realitat percebuda o subjectiva tal i com es deriva de la definició de la Convenció Europea del Paisatge. Així doncs, el paisatge a més de representar un complex d’ecosistemes, de tenir una part material, també conté una part fruit d’un procés purament mental i intern derivat de la percepció i sensibilitat humana cap a una vista d’un paisatge. El paisatge és doncs una combinació d’aquestes dues parts.
Tot aquest enrenou pot reduir-se a un símil, emprat per primera vegada per A. Portmann l’any 1956. El paisatge és pot entendre com a una representació teatral: entre bastidors hi ha els actors, maquilladors, teloners, etc. organitzant-se i fent cadascú la seua feina per a dur a terme la representació; mentre que a l’escenari té lloc l’obra de teatre, sense que els espectadors s’adonen de la feina i les persones que hi ha al darrera treballant, només cal observar i gaudir de l’espectacle. Bé, doncs, el paisatge al que estem acostumats i el que podem veure és la representació teatral de l’escenari, és a dir, la nostra percepció subjectiva d’una realitat superficial; però el paisatge és a més la realitat i processos que hi han sota aquesta imatge. Així el paisatge pot investigar-se des de la seua part de l’escenari (percepció) o des de la seua part física (realitat material). Cada disciplina ha preferit establir el seu treball respecte al paisatge en una d’aquestes parts, d’aquesta manera els ecòlegs del paisatge es senten més còmodes treballant “entre bastidors”, mentre que altres disciplines com l’art o l’arquitectura treballen amb l’escenari.
La definició de la Convenció Europea de Paisatge, com ja s’ha escrit anteriorment, recull en el mateix concepte de paisatge aquestes dues parts (bastidors i escenari), i els relaciona de manera que una no pot entendres sense l’altra.
[1] Haber, W. (2004): Landscape ecology as a bridge from ecosystems to human ecology. Ecological Research, nº19 , pp 99-106.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada