Què és el paisatge?

El paisatge és un concepte antic. Treballat profundament des de l’escola alemanya del Landschaft i l’escola francesa del Paysage, o més recentment des de l’escola anglosaxona del paisatge cultural. Al llarg del temps el concepte ha anat evolucionant i el seu tractament s’ha diversificat, és a dir, moltes i diferents disciplines l’han reclamat com a camp de treball, aproximant-se cadascuna d’elles des d’un punt de vista diferent.
En l’actualitat el paisatge sorgeix amb una força especial, tant en els debats científics com en les nostres vides quotidianes. Aquest esdeveniment és el resultat de tot un seguit de processos de degradació i transformació territorial, ambiental i social. L’impacte del desenvolupament accelerat de la societat humana en els últims dos segles ha suposat un elevat cost ambiental (pèrdua de biodiversitat, destrucció d’ecosistemes, alteració de fluxos de matèria i energia a nivell global, etc.), però també sobre el paisatge i el territori, que han derivat en una transformació poc o gens planificada del usos del sòl tradicionals i en un augment de la superfície urbanitzada. Com a conseqüència, cada vegada més la societat es sent aliena en casa pròpia i no es reconeix en el paisatge que l’envolta, no el reconeix com a “seu” generant preocupació i respostes en forma de mobilitzacions socials o creació de plataformes ciutadanes. I cada vegada més, intel·lectuals, tècnics, polítics i professionals són conscients de la necessitat d’una ordenació territorial eficaç, defenent molts d’ells la consideració del paisatge com a un criteri clau per a una correcta gestió del territori.
Malauradament el paisatge contínua sent hui en dia un concepte allunyat del consens, en tractar-se d’un element polivalent per a diferents professionals i amb una forta relació amb la subjectivitat i la percepció. Un intent valent de consensuar la definició de paisatge, i que ha obtingut un rellevant èxit, és la proposta de la Convenció Europea del Paisatge de l’any 2000 en la qual es deixa constància de que tot territori és paisatge:

“El Paisatge és qualsevol part d’un territori tal i com és percebut per la població i el caràcter del qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i les seues interrelacions”

Aquesta definició clarifica molts punts controvertits del paisatge:

- Considera que qualsevol part del territori és paisatge, per tant el dota d’una part física o material, a més de la percebuda o subjectiva.
- Si tot el territori és paisatge, el paisatge inclou tot tipus de paisatges a diferents escales: bonics, lletjos, degradats, artificialitzats, naturals, protegits, abandonats, rehabilitats, urbans, rurals, de frontera, de pas, de consum, etc.
- Declara un important pes d’allò social en el paisatge: la percepció de la població.
- Afirma que un paisatge és com és gràcies a l’acció de l’home i de la natura.

A més, és desprèn de la definició que el paisatge pot veures com a la base sobre la qual construir una nova ordenació del territori, basada en criteris més sostenibles i incorporant l’element paisatge. De fet, la Convenció, ja assenyala que paisatge “és qualsevol part d’un territori”, és a dir, una unitat territorial que com a tal pot ser emprada com a base per a la gestió del territori, o bé pot ser incorporada com a criteris guia de la tasca d’ordenació.