El paisatge de Georges Bertrand

Georges i Claude Bertrand, són geògraf i enginyera francesos (Universidad de Toulouse). Han estat treballant des de els anys 60 en investigacions sobre el medi ambient. L’objectiu de la seua trajectòria professional ha sigut cercar noves metodologies per a estudiar el medi de manera global.
En el seu treball tracten de manera especial el paisatge. El paisatge és un concepte antic però que renaix amb força des de la segona meitat del XX, juntament amb el sorgiment de l’ecologia a Europa. Els autors entenen el paisatge com a punt d’encontre entre diferents disciplines, i per tant com a un camp de treball holístic.

Tot seguit, he recollit algunes de les idees d’aquests autors sobre el terme paisatge i la seua anàlisi. Es tracta, des del meu punt de vista, d’una aportació molt interessant i pràctica, que no es queda en una simple definició, sinó que va més enllà, proposant un mètode d’estudi.

Definició de paisatge segons Bertrand:
El paisatge és en una determinada porció de l’espai terrestre, resultat de la combinació dinàmica i, per tant, inestable d’elements físics, biològicos i antròpics que interactuen dialècticament uns sobre altres, fent del paisatge un conjunt únic i indissociable en evolució permanent.
Bertrand entén el paisatge com a quelcom dual, format per dues meitats. Aquesta dualitat del paisatge es configura a partir de la seua interpretació com a objecte i subjecte, o com a natura i producte social. La primera d’elles fa referència a una realitat ecològica, i la segona a un objecte socialitzat o imatge, producte d’una determinada cultura i activitats econòmiques.
El paisatge, per tant, és interdisciplinar, és camp d’estudi per part de les ciències socials i de la natura.

El paisatge és un sistema que engloba els diferents elements i processos, tant ecològics com socials i econòmics, que conformen les seues parts. Al mateix temps és un procés de transformació i en transformació. En essència, es tracta del procés de socialització de la natura, i conseqüentment de la seua modificació. Però com que amb el temps els models i les societats canvien, també variarà la interpretació que la societat fa d’una mateixa natura. El sistema es troba constituït per tres unitats, afirma Bertrand: la unitat de producció o de funcionament del sistema, tant social com natural; la unitat de temps, o període estable de producció; i la unitat lloc, espai del sistema. Per a que aquest sistema funcione cal que intervinguen un observador, un mecanisme de percepció i un objecte.

L’estudi i anàlisi del paisatge és complex, en tractar-se d’una realitat híbrida, múltiple i global. Un dels mètodes és el GTP, desenvolupat per aquest autor. Es tracta d’una anàlisi que té en compte la realitat hibrida del paisatge, i s’aproxima a ell des d’un punt de vista pluridimensional. Els diferents elements del paisatge són estudiats en totes les seues dimensions de percepció o ús, aquestes són: el geosistema, territori i paisatge.
- Geosistema és l’entrada natural del sistema, el procés que domina en aquesta és l’antropització de medi ambient. Es tracta de l’estat global d’un determinat espai.
- Territori és el recurs o entrada socioeconòmica, és a dir, l’aprofitament econòmicosocial que fa l’home dels elements del sistema
- Paisatge és l’entrada socio-cultural, la representació i simbolisme social de la natura.

L’anàlisi GTP implica que un sol element del paisatge té a la vegada aquestes tres dimensions. Un exemple: un arbre és geosistema perquè forma part de la flora d’un determinat espai; al mateix temps és territori perquè pot ser emprat com a recurs en la producció de fusta; i també és paisatge perquè pot configurar un símbol per a un grup social (identitat, misticisme, ecologisme, records, etc.)

El paisatge juga un paper fonamental en l’ordenació del territori. Afortunadament, algunes administracions públiques amb competències sobre la qüestió, han reflectit aquest fet en l’aprovació de diferents lleis que pretenen la gestió i ordenació del paisatge. Per a Bertrand, les anàlisis de paisatge aplicades a la gestió del territori són de vital importància perquè tenen una influència directa sobre la qualitat de vida de les persones (sobre la seua percepció i sensibilitats quotidianes sobre l’espai) a nivell local.

Font:
Bertrand, G (2007): “Geografia del medio ambiente. El sistema GTP: geosistema, territorio y paisaje”. Universidad de Granada. Granada.