En l'actualitat està en realització per part de la Generalitat Valenciana el Pla d'Acció Territorial (PAT) de l'Horta. Aquest pla, d'aprovar-se i aplicar-se, suposaria la protección de l'horta de València, un paisatge únic en el món, mil·lenari i productiu.
L'Horta de València ha estat sofrint des dels anys del "desarrollismo" una important pressió urbanística que ha fagocitat grans porcions d'Horta, protegida o no, acabant amb parcel·les de terra fèrtil i amb habitatges tradicionals. També ha estat sotmesa a forts processos de degradació ambiental, i a la fragmentació del territori per part de les vies de comunicació. A més, els llindars entre l'espai urbà i la zona d'horta no han sigut objecte de gestió, i s'han configurat com a espais residuals, de frontera no resolts.
Però l'Horta és un àmbit valuós, en ell es poden trobar rellevants elements històrics, culturals i paisatgístics, referents de la societat valenciana. A més, es tracta d'una àrea que per la seua localització al voltant d'una gran ciutat guanya en funcionalitat: de zona verda, d'anell de contenció de la ciutat i d'espai de lleure.
Malgrat les agressions, l'Horta continua viva. La producció de xufa no s'ha parat, aquest és un producte exclusiu de l'Horta de València. Encara que part de la producció s'haja deslocalitzat al Magreb, una part important d'aquesta, la de major qualitat i amb marca pròpia, es produeix als antics camps del nord de València. Crida l'atenció sobretot el fet de que en els últims anys, el preu d'aquest producte agrícola, en lloc de davallar haja augmentat.
El PAT de l'Horta preveu, entre altres mesures de recuperació paisatgística, protecció revalorització del patrimoni, i foment de l'ús púbic de l'horta, la implantació d'un programa agrícola semblant al del Parc Agrari del Llobregat que permetria el manteniment de l'activitat, la millora de la qualitat i de la comercialització dels productes, mitjançant la gestió de l'arrendament de la terra, la creació d'una denominació d'origen i ajudes econòmiques.
Un aspecte interessant que també preveu el PAT, és la creació d'itineraris a peu per a la connexió entre municipis de l'àrea metropolitana, i d'aquestos amb la capital. Tal vegada es tracta d'una iniciativa evident, però que fins ara no s'ha tingut en compte en el desenvolupament de la ciutat davant la prioritat que se li ha donat al vehicle privat.
Tant de bo que totes aquestes intencions no queden en paper mullat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada