Horts urbans

A principis de mes, el diari La Vanguardia publicava un article sobre l’arrendament de xicotetes parcel•les de terra cultivable als afores de Londres. Segons el citat article, aquesta activitat no és nova, ja que en l’Anglaterra de la revolució industrial es va posar en marxa l’arrendament de terres al voltant de les ciutats com a mesura per a evitar descontents i problemes socials amb les classes baixes.
Hui aquest fenomen continua donant-se, fins al punt de que hi ha una llista d’espera de 100.000 persones per a obtenir, per un euro a la setmana, un tros de terra en el que cultivar fruites i hortalisses. L’article afirma que l’actual crisi econòmica global és la causant de l’entusiasme per sembrar, recollir la collita, i tenir uns moments de pau en contacte amb la terra. Potser.
Però també és cert que en els últims anys han estat tenint lloc moltes iniciatives i estratègies per a recuperar els antic horts urbans i integrar-los en el paisatge urbà. Uns casos dins de casa són els de la ciutat de Barcelona, que va posar en marxa un pla d’horts urbans per a jubilats al 1995; la integració paisatgística i gestió dels horts urbans de Girona; el Parc Agrícola del Baix Llobregat, o, més a prop, el projecte de custòdia del territori promogut per l’Ajuntament de Dénia i Avinença: Terres Vives.
Terres vives té com a objectiu la recuperació i manteniment de l’activitat agrícola tradicional. Per a assolir aquesta finalitat proposa l’aplicació de mesures d’ajuda als propietaris per al cultiu de la terra amb tècniques sostenibles. Però, a més, utilitzar les parcel•les per a l’educació ambiental i la participació de voluntariat.
El proper 4 d’abril hi haurà una jornada d’informació pública sobre Terres Vives en el Pòsit de Dénia.