Jan Gehl, catedràtic de disseny urbà de l’escola d’arquitectura de la Real Academia danesa de Belles Arts, va estar fa poc en València donant una conferència.
Va vindre per dir-nos que tenim que reconquerir la ciutat.
Les ciutats, des dels seus inicis, han acomplert una sèrie de funcions ben defindes: la ciutat ha estat sempre lloc de pas, d’encontre i d’intercanvi o compra. Hom va a la ciutat per anar al mercat, per trobar-se amb algú o per realitzar alguna gestió. Des dels anys 50 en els Estats Units la cosa va començar a canviar. Totes aquestes funcions de la ciutat es van vore subordinades a un nou inquilí: el vehicle privat.
A partir d’aquest punt d’inflexió, el paisatge de les ciutats, algunes més d’hora i altres més tard, va canviar molt. Van començar a proliferar carreteres, autopistes, eixamples amb xamflams, etc. en detriment dels espais verds i zones peatonals. La vida pública a les ciutats s’havia perdut, aquesta es trobava totalment mediatitzada pel cotxe. Però no fa massa hi va haver persones que es donaren compte d’aquest desgabell i començaren a treballar per recuperar la ciutat. Segons Jan Gehl, algunes de les ciutats que ho han aconseguit són: Lyon, Strasbourg, Freiburg, Copenhagen, Portland, Bogotá, Melbourne, Barcelona i Cordoba.
Els punts clau que han hagut de treballar per a assolir la condició de ciutats públiques han sigut:
-la planificació d’espais peatonals
-creació d’una xarxa de carrils per a bicicletes
-reforçar el transport públic
-reduïr les carreteres per als cotxes i els llocs d’aparcament (l’experiència de Copenhagen ha sigut un èxit en aquest sentit, programant la reducció anual d’aquests elements en xicotets percentatges per a que l’actuació fora menys impactant)
-fomentar la vida pública (mediterranitzant-la) augmentant l’oferta d’activitats lúdiques, culturals, etc.
Com a resultat s’obtenen unes ciutats més humanes, més verdes, més sanes, més atractives, més belles i més igualitàries. En definitiva, ciutats com les dels nostres avantpassats mediterrànis. La sol·lució per tenir una ciutat de qualitat no passa per l’urbanisme espectacle tan costós, i això els valencians ho sabem bé, ni tampoc per programar més vies d’accessos, per evitar embossaments de tràfic, o aparcaments.
Cal canviar els paisatges urbans i la nostra forma d’emprar la ciutat, però sobretot, de mourens, i més encara en un context global de crisi financera i energètica. En pocs anys entrarem de cap en el “peak oil”, els preus del petroli seran molt elevats i llavors hi haurà que, a la força, desplaçar-se en bici i a peu, en unes ciutats preparades per al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada