Paisatge adossat

La Marina Alta és un indret ple de racons encantadors. A la comarca no falta de res: platja baixa, penya-segats, amples planes litorals, valls fluvials, muntanyes de costa, zones muntanyoses escabroses, barrancs força encaixats... i pel que fa a la má de l'home trobem des d'activitats agrícoles i artesanals tradicionals. Però aquest racó de món no ha quedat exempt del creixement urbanístic i econòmic ferotge: ara també hi ha camps de golf, urbanitzacions, xalets, i guiris de tota Europa.

En l'últim post vaig parlar dels esquelets del paisatge, sense entrar massa en la qüestió de l'urbanització desenfranada del sòl d'aquests últims anys. Ara m'agradaria tractar aquest tema mostrant alguns exemples, no els més esfreïdors, però bastant il·lustratius.

Em referisc als xicotets nuclis de la Marina Alta que han vist duplicar la seua superfície urbanitzada, i redibuixar el seu perfil. A la foto superior hi ha una vista del casc urbà de Llíber totalment ofegat per la construcció d'uns nous adossats. Sembla que el campanar de l'esglèsia estiga de puntetes per a poder respirar per sobre els nous blocs de pisos.

En aquesta segona foto veiem el poble de Llíber a la dreta de la imatge, i en el centre i esquerra dos urbanitzacions d'adossats que s'enfilen per les vessants de la Vall de Pop. Com s'observa son dues gran ferides blanques al bell mig d'una antiga vall agrícola de secà. Llàstima que els ceps ja no tinguen fulla.

La Vall de Pop no només conté un important llegat cultural en forma de cultius, també en la seua arquitectura fortament lligada a la producció de pansa, sí, parle dels riu-raus. Alguns d'ells han sigut restaurats i convertits en vivendes, però encara hi ha molts oblidats: un llegat històric i cultural que pot desaparèixer.

En aquesta foto teniu un riu-rau totalment recuperat, pertany a la Bodega -Cooperativa de Xaló. Promet mostrar-ne alguns més prompte.