Els darrers anys de bonança econòmica han tingut un gran impacte sobre el nostre territori i el paisatge. A hores d’ara ningú podrà negar l’enorme increment del parc d’habitatges i de la superfície urbanitzada que ha provocat un canvi radical i irrecuperable de molts espais. Aquests processos d’ocupació del territori han tingut molt a vore amb l’expansió d’un model territorial depredador, insostenible i dispers, conjugat amb una conjuntura econòmica favorable per al seu desenvolupament.
Ara ens trobem en temps de crisi, crisi econòmica i del model territorial. La situació ha canviat totalment, el principal motor econòmic de l’Estat espanyol, la construcció, s’ha aturat, i el consum i el turisme també s’han vist ressentits per la magnitud global de la crisi. Ens donem compte que quelcom no anava bé, que el model d’expansió urbanística infinit no tenia tants avantatges com pensàvem, que no tots els habitatges construïts podrien trobar un comprador, que no ha sigut bona idea jugar-se l’economia de tot un país a una sola carta (la rajola), etc...
No obstant, la nova situació postbombolla immobiliària, a més de problemes econòmics i socials també comporta conseqüències espacials. En el cas de la comarca de la Marina Alta, amb una economia basada en un turisme residencial d’alt poder adquisitiu, les repercussions no tenen només a vore amb l’augment de la superfície urbanitzada i l’expansió d’un paisatge banal i totalment aliè al territori que l’acull (urbanitzacions, habitatges aïllats, adossats...), sinó també amb l’aturada o abandonament de molts espais qüasiconstruïts, qüasiacabats, o preparats per a començar a construïr-se.
L’abandonament de les obres a mig fer degut a l’afonament de l’empresa promotora provoca un impacte més fort si cap que el fet de finalitzar l’obra, ja que es tracta d’un espai que ha sigut fortament alterat però que no arribarà a tindre cap utilitat. Espais com aquests, esquelets o petjades d’urbanitzacions oblidades es poden trobar a la Marina Alta. Uns dels exemples amb més solera és el de l’urbanització "Cumbres del Sol", localitzada al cim de la serra del Puig de la Llorença. Aquesta urbanització fou iniciada per una firma estrangera a mitjans dels anys 70, una part de la mateixa fou abandonada per l’empresa a finals dels 80 per desacords en la permuta dels terreny amb l’ajuntament. Recentment s’ha construït més en la zona, però deixant de banda una gran petjada de camins no asfaltats al cim de la serra que dubtosament seran finalitzats.
Altres casos semblants, però causats per l’actual crisi del sector, són les ubanitzacions de “Gata Residencial” a Gata de Gorgos i “Penya Roja” a Pego, que no només han acabat amb la destrucció de dues vessants naturals i del seu paisatge natural circumdant (en el cas de Pego, l’urbanització és totalment visible des de molt punts per trobar-se front al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva), sinó que també han deixat les arrapades de les seues urpes en les zones que no tingueren temps d’acabar. Segur que ens propers mesos encara vorem més casos de petjades en el paisatge.
En l’altra cara de la moneda, i en contrast amb els exemples assenyalats, hi ha el cas de Parcent, municipi que lluita contra l’aprovació d’un PAI que suposaria la construcció de més d’un miler d’habitatges.
Temps de crisi econòmica però també d’oportunitats per repensar el model territorial i establir un nou punt de vista més sostenible i respectuós amb el paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada