Idees per a les ciutats contra el canvi climàtic

Un post molt interessant de Urban Omnibus, explica diferents mètodes per tal de fer més verdes i sostenibles les nostres ciutats. Entre algunes de les mesures trobem:

- els green roofs o cobertes verdes per incrementar la superficie verda a les ciutats.

- pintar els sostres de blanc per reflectir els rajos solars (albedo) i contribuir a refredar l'edifici. El que suposa un menor consum energètic i, per tant, menys emissions de CO2.

- ús de jardins verticals, que junt amb els green roofs, milloraran l'aire de les ciutats.
- colocació de windbelts o un nou sistema de generació d'energia eòlica. Aquest no funciona amb turnibes, sinó amb membranes que vibren i generen electricitat.

Entre altres idees, el projecte descrit en el post, inclou endolls públics per a cotxes elèctrics.
Però millor que, si teniu interès, li pegueu una miradeta.

Font: Landscape+urbanism, Urban Omnibus

Plaça del Portal del Clot de Xàbia

Exemple de plaça-mirador en la que s'ha fet ús d'un sostre o coberta verda (green roof). Baix d'ells s'ubiquen algunes oficines de l'Ajuntament.

La plaça fou inaugurada el 2008, i actualment, es troba molt desmillorada pel vandalisme.

De la plaça, criden l'atenció les pèrgoles d'acer, dissenyades expressament, i la manca de vegetació, a excepció de la gran magnòlia (Magnolia grandiflora), com a únic exemplar arbòri. Fets que remarquen el caràcter urbà, obert i polifuncional de la plaça.

Fotos: pròpies

Premis per al disseny d'espais urbans verds i comestibles

One Prize es un premi internacional dirigit a dissenys de jardins urbans productius. El seu eslogan és: Moving to growing.

Es tracta d'una iniciativa que tracta de donar una alternativa al consum i comerç actuals dels aliments. Promou la proximitat entre consumidor i productor, utilitzant espais de la ciutat per a la producció de fruites, verdures i cereals, amb una finalitat última: abaratir costos, sobre tot ambientals.

Les principals preguntes a les que vol trobar resposta la competició de disseny, són:

How can we break the American love affair with the suburban lawn?
Can green houses be incorporated in skyscrapers?
What are the urban design strategies for food production in cities?
Can food grow on rooftops, parking lots, building facades?
What is required to remove foreclosure signs on lawns and convert them to gardens?

La convocatoria del premi critica l'elevada superficie que la gespa ocupa en molts jardins americans, un vegetal no comestible i d'alta exigència hídrica. Les dades indiquen que a EE.UU., la gespa ocupa unes 40.000 milles quadrades, una àrea superior a la utilitzada per a la producció de dacsa, blat o tabaco.
En un context de canvi climàtic i d'exhauriment dels combustibles fòssils, la proposta del premi sembla una opció encertada per sol·lucionar el problema del transport i preu dels aliments.

Font: landscape+urbanism; BLDGBLOG

Green roads o carreteres verdes

M'ha sorprés descobrir aquest concepte de green roads.

És un tema que s'ha treballat en Catalunya amb l'elaboració del Llibre d'estil de les carreteres catalanes (DPTOP); però sobre tot a nivell paisatgístic, quedant encara molt lluny de la sostenibilitat ambiental.

En la web www.greenroads.us iniciativa de la Universitat de Washintong, hi ha una primera versió d'un manual per a la construcció de carreteres sostenibles. En aquest, es recullen un total d'11 accions obligatòries per a que una carretera siga considerada com a green road; i a més, 37 accions voluntaries. Cadascuna és valorada amb una determinada puntuació. En funció del nombre de punts, la carretera obté un grau de green road diferent: pot ser certified, silver, gold, o evergreen, si assoleix la máxima puntuació.

Sense canviar de tema, també m'ha sorprés que algunes ciutats compten amb un programa de green streets. He descobert el cas de Portland (Oregon, EE.UU.). M'ha semblat especialment interesant la gestió de les aigües d'escolament superficial en els carrers. Es tracta de dotar als carrers de jardineres amb sòl i vegetació, i de dirigir les aigües de pluja a aquestes jardineres. Açò permet, per una banda infiltrar part de l'aigua d'escolament, disminuir la presència de basses, minvar la velocitat del l'escolament, filtrar (netejar l'aigua), facilitar la seua arribada a l'aquifer i embellir el carrer amb l'ús de vegetació.
Una manera de fer les coses totalment desconeguda en les nostres ciutats, afectades per seriosos problemes en el moments de precipitacions. Que com ja sabem tots: ací plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou.

Vos deixe amb unes imatges i amb un link mapa de green streets de Portand.

Font: landscape+urbanism

Horta urbana educativa

La instalació "Landgrab city" que es troba aquest dies en el centre de la ciutat de Shenzhen (Xina), s'enmarca dins del conjunt d'exposicions de la Bienal d'arquitectura i urbanisme de Shenzhen-Hongkong.

Es tracta d'una intervenció paisatgística però també educativa. L'espai d'horta es troba situat sobre un mapa de la ciutat, i a la mateixa escala que aquest. L'objetiu es representar la superfície de territori necessari per alimentar als 4,5 mil·lions de persones que viuen a Shenzhen.
Podem dir que es tracta de mostrar la petjada ecològica alimentària de la ciutat. L'horta es troba dividida en diferents sectors, on hi ha representada la petjada de cada tipus d'aliment: cereals, verdures, etc.

Font: www.inhabitat.com

Casa integrada en l'entorn

Ací tenim un exemple de construcció integrada en un paisatge totalmente mediterrani. La casa s'adapta a la topografia de la zona, i als colors i formes del paisatge agrícola que l'envolta.
Es tracta d'un projecte de 2008 localitzat a Grècia, molt interessant per a la nostra zona.

Font: www.archdaily.com

Projecte de jardins verticals en zona industrial

En la ciutat industrial anglesa de Ebbw Vale, es planteja la realització d'un projecte urbanístic de remodelació de l'antiga zona industrial. Es trata d'un projecte que te lloc en l'espai on hi havia una fàbrica, i que queda uns metres sota el terreny. Aquest factor, i la remembrança de l'arquitectura industrial, han sigut els elements que ha decantat als arquitectes Lianne Russ and Philip Henshaw, per un disseny en alçada: han dissenyat el que ells anomenen xemeneies verdes, que recorden a les antigues xemeneies industrials, i que creen un nou concepte de jardí.


Font: www.vegitecture.net

Graffitis verds

L'hongaresa Edina Todoki ha desenvolupat un nou tipus de street art: realitzar graffitis amb molsa. L'artista ha desenvolupat les seves intervencions a New York i Budapest.
Es trata de graffitis vius, amb els que la gent pot interactuar mitjançant el tacte; i que tenen una vida efímera, depenent de les condicions meteorològiques.

Algunes imatges:

Font: blog globorural / Observatori del Paisatge/www.mosstika.com

Paisatge i gastronomía, un fort vincle.

L'associació Slow Food de les Illes Balears ha posat en marxa un projecte de recuperació d'espècies agrícoles tradicionals. Entre elles trobem varietats de fruites com ara la pruna, cirera, poma, etc. Es tracta de varietats que foren cultivades antany, i que actualment, amb la crisi del sector agrícola, la implantació de l'agricultura industrial i l'embranzida del sector turístic, havien sigut quasi abandonades i relegades dels circuits comercials.

El projecte ha estat batejat "Fruiters d'un temps", pel moment ha tingut una bona acollida. Malgrat això, encara queda molt per fer, ja que la intenció de l'associació és impulsar el projecte en una segona fase: establir convenis amb restaurants i cuiners per elaborar receptes amb els productes tradicionals recuperats.

L'0bjetiu del projecte és fomentar el bon menjar, els productes de la terra, i al mateix temps, recuperar plats i productes que havien desaparegut i que formaven part de la vida quotidiana dels nostres avis. Indirectament, la producció de fruites tradicionals comporta la revitalització del paisatge agrícola tradicional. El paisatge es gaudeix així, tant amb la mirada com amb el paladar.

Jardins verticals en Madrid

Jardí Caixa Forum (Madrid)

El primer jardí vertical es va crean en 2007 en l'edifici de CaixaForum de Madrid. Aquest ocupa una de les parets exteriors de l'edifici i té una superficie de 450 m quadrats.

El més nou és el jardí vertical d'un dels edificis més alts: l'anomenada Torre de Cristal de Mutua Madrileña en el Paseo de la Castellana. En esta torre s'ha instalat un jardí privat en el pis nº 50 de 600m quadrats. El jardí compta amb diferents espècies, entre elles roures que li serveixen de marc.

L'avantatge d'aquests jardins és que suposen una millora de l'ambient urbà sense consumir sòl, per tant poden ser ubicats en qualsevol banda de la ciutat. L'únic impediment és el seu elevat cost, la complexitat d'execució i les dificultats d'adaptació de les plantes.
Font: El País.

Torre de cristal

Integrar una infraestructura

Fa un dies es va publicar en El País un article sobre el nou aeroport de Lleida.

La torre de l'aeroport ha sigut dissenyada amb les mateixes formes i colors que el paisatge agrícola que l'envolta. D'aquesta forma s'intenta integrar-lo en el seu voltant, i al mateix temps, donar-li certa referència territorial (a un no lloc, que per se careix d'identitat).
Es un projecte de B720, creadors de la torre Agbar i de l'edifici Veles e Vents de la Copa America.