Jardí de l'Albarda

És un paradís, un espai per gaudir, passetjar, observar, olorar, escoltar, per retrobar-se amb la natura i per descobrir.

El Jardí de l'Albarda es troba a Pedreguer (urbanització La Sella, entre La Xara i les Ventes de Pedreguer). Es tracta d'un jardí constituït majoritàriament per vegetació autòctona mediterrànea, podem trobar espècies molt nostres i conegudes com el coscoll, llentiscle, margalló, i altres menys conegudes o que actualment quasi han desaparegut del nostre paisatge, com el roure valencià, el salze. A més, hi ha una important representació de vegetació acuàtica i de plantes rupícules, la majoría endemismes valencians.

El jardí s'estructura en tres parts: jardí, bosc i jardí valencià. La zona de jardí tracta de rememorar els antics jardins renaixentistes; la zona de bosc recupera el paisatge natural mediterràni; i la zona de jardí valencià tradicional és un espai per al record del nostres avantpassats musulmans.


En aquestes dates el jardí es troba en plena floració, és tot un espectacle, un esclat de vida i color.

Idees per a les ciutats contra el canvi climàtic

Un post molt interessant de Urban Omnibus, explica diferents mètodes per tal de fer més verdes i sostenibles les nostres ciutats. Entre algunes de les mesures trobem:

- els green roofs o cobertes verdes per incrementar la superficie verda a les ciutats.

- pintar els sostres de blanc per reflectir els rajos solars (albedo) i contribuir a refredar l'edifici. El que suposa un menor consum energètic i, per tant, menys emissions de CO2.

- ús de jardins verticals, que junt amb els green roofs, milloraran l'aire de les ciutats.
- colocació de windbelts o un nou sistema de generació d'energia eòlica. Aquest no funciona amb turnibes, sinó amb membranes que vibren i generen electricitat.

Entre altres idees, el projecte descrit en el post, inclou endolls públics per a cotxes elèctrics.
Però millor que, si teniu interès, li pegueu una miradeta.

Font: Landscape+urbanism, Urban Omnibus

Plaça del Portal del Clot de Xàbia

Exemple de plaça-mirador en la que s'ha fet ús d'un sostre o coberta verda (green roof). Baix d'ells s'ubiquen algunes oficines de l'Ajuntament.

La plaça fou inaugurada el 2008, i actualment, es troba molt desmillorada pel vandalisme.

De la plaça, criden l'atenció les pèrgoles d'acer, dissenyades expressament, i la manca de vegetació, a excepció de la gran magnòlia (Magnolia grandiflora), com a únic exemplar arbòri. Fets que remarquen el caràcter urbà, obert i polifuncional de la plaça.

Fotos: pròpies

Premis per al disseny d'espais urbans verds i comestibles

One Prize es un premi internacional dirigit a dissenys de jardins urbans productius. El seu eslogan és: Moving to growing.

Es tracta d'una iniciativa que tracta de donar una alternativa al consum i comerç actuals dels aliments. Promou la proximitat entre consumidor i productor, utilitzant espais de la ciutat per a la producció de fruites, verdures i cereals, amb una finalitat última: abaratir costos, sobre tot ambientals.

Les principals preguntes a les que vol trobar resposta la competició de disseny, són:

How can we break the American love affair with the suburban lawn?
Can green houses be incorporated in skyscrapers?
What are the urban design strategies for food production in cities?
Can food grow on rooftops, parking lots, building facades?
What is required to remove foreclosure signs on lawns and convert them to gardens?

La convocatoria del premi critica l'elevada superficie que la gespa ocupa en molts jardins americans, un vegetal no comestible i d'alta exigència hídrica. Les dades indiquen que a EE.UU., la gespa ocupa unes 40.000 milles quadrades, una àrea superior a la utilitzada per a la producció de dacsa, blat o tabaco.
En un context de canvi climàtic i d'exhauriment dels combustibles fòssils, la proposta del premi sembla una opció encertada per sol·lucionar el problema del transport i preu dels aliments.

Font: landscape+urbanism; BLDGBLOG

Green roads o carreteres verdes

M'ha sorprés descobrir aquest concepte de green roads.

És un tema que s'ha treballat en Catalunya amb l'elaboració del Llibre d'estil de les carreteres catalanes (DPTOP); però sobre tot a nivell paisatgístic, quedant encara molt lluny de la sostenibilitat ambiental.

En la web www.greenroads.us iniciativa de la Universitat de Washintong, hi ha una primera versió d'un manual per a la construcció de carreteres sostenibles. En aquest, es recullen un total d'11 accions obligatòries per a que una carretera siga considerada com a green road; i a més, 37 accions voluntaries. Cadascuna és valorada amb una determinada puntuació. En funció del nombre de punts, la carretera obté un grau de green road diferent: pot ser certified, silver, gold, o evergreen, si assoleix la máxima puntuació.

Sense canviar de tema, també m'ha sorprés que algunes ciutats compten amb un programa de green streets. He descobert el cas de Portland (Oregon, EE.UU.). M'ha semblat especialment interesant la gestió de les aigües d'escolament superficial en els carrers. Es tracta de dotar als carrers de jardineres amb sòl i vegetació, i de dirigir les aigües de pluja a aquestes jardineres. Açò permet, per una banda infiltrar part de l'aigua d'escolament, disminuir la presència de basses, minvar la velocitat del l'escolament, filtrar (netejar l'aigua), facilitar la seua arribada a l'aquifer i embellir el carrer amb l'ús de vegetació.
Una manera de fer les coses totalment desconeguda en les nostres ciutats, afectades per seriosos problemes en el moments de precipitacions. Que com ja sabem tots: ací plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou.

Vos deixe amb unes imatges i amb un link mapa de green streets de Portand.

Font: landscape+urbanism

Horta urbana educativa

La instalació "Landgrab city" que es troba aquest dies en el centre de la ciutat de Shenzhen (Xina), s'enmarca dins del conjunt d'exposicions de la Bienal d'arquitectura i urbanisme de Shenzhen-Hongkong.

Es tracta d'una intervenció paisatgística però també educativa. L'espai d'horta es troba situat sobre un mapa de la ciutat, i a la mateixa escala que aquest. L'objetiu es representar la superfície de territori necessari per alimentar als 4,5 mil·lions de persones que viuen a Shenzhen.
Podem dir que es tracta de mostrar la petjada ecològica alimentària de la ciutat. L'horta es troba dividida en diferents sectors, on hi ha representada la petjada de cada tipus d'aliment: cereals, verdures, etc.

Font: www.inhabitat.com

Casa integrada en l'entorn

Ací tenim un exemple de construcció integrada en un paisatge totalmente mediterrani. La casa s'adapta a la topografia de la zona, i als colors i formes del paisatge agrícola que l'envolta.
Es tracta d'un projecte de 2008 localitzat a Grècia, molt interessant per a la nostra zona.

Font: www.archdaily.com