Adéu...

Desprès de 2 anys de sequera de posts, he decidit començar de nou amb un altre blog. A partir d'ara "Bitàcora de Paisatge" continuarà a "The landscape observer".
L'objectiu del nou blog és recollir curiositats i informació interessant sobre temes relacionats amb el paisatge i el territori.

Sort i temps

Invasió del morrut roig

Es tracta d’un simple escarabat. I encara que parega que no té res a vore amb temes de tipus territorials o paisatgístics, o que no tinga cabuda en un blog com aquest, res més lluny de la realitat.

És una plaga coneguda com a “picudo rojo” o “red palm weevil”. El seu nom professional és Rhynchophorus ferrugineus i té la peculiaritat que ataca voraçment les palmeres, especialment la Phoenix canariensis i la Phoenix dactylifera. El seu lloc d’origen és Àsia. Des d’allí ha arribat a les nostres terres via els països del nord d’Àfrica. Com ha arribat? Doncs, gràcies a la importació de palmeres des d’Egipte i altres indrets. Palmeres que en origen estaven infectades per aquest animalet, i que no van passar pels controls sanitaris pertinents, és a dir, que no tenien el seu passaport fitosanitari.

La plaga es va detectar per primera vegada a l’Estat espanyol a l’any 1994 i va poder ser controlada. Malauradament, en els anys posteriors, alguna cosa va ocórrer que la plaga no va desaparèixer, sinó que s’ha anat expandint per tota la costa mediterrània, d’Andalusia fins a Catalunya. Aquest prodigi es difícil d’imaginar-lo sense tindre en compte el fenomen d’expansió de la superfície urbanitzada que hem patit amb la bambolla immobiliària. Per a la construcció d’adossats, d’habitatges unifamiliars, de residencials privats, etc, era necessari l’ajardinament de les parcel·les. Els jardins privats i els jardins comunitaris de les urbanitzacions, els jardins i parcs públics, i les avingudes, han estat un lloc idoni per a la plantació de diferents espècies vegetals, entre elles les palmeres. Les palmeres son cares i un element “luxós” en un jardí pel seu aspecte exòtic. Una forma d’aconseguir palmeres a baix preu era importar-les de qualsevol país nordafricà, sense tindre en compte el seu estat de salut o l’existència del passaport fitosanitari. I a la costa mediterrània feien falta moltes palmeres.

Hui en dia ens trobem amb una realitat que se’ns a anat de les mans. La informació des de els organismes públics és magra i moltes vegades equivocada. Amb raó la Generalitat Valenciana no va tardar molt en declarar el morrut roig com a “plaga”, una forma fàcil de llavar-se les mans.

Les autoritats no donen a bast amb la recollida dels exemplars morts de palmeres i els ciutadans es veuen abocats a buscar informació i ajuda professional pel seu compte. Per a comprovar aquesta afirmació només cal trucar a l’ajuntament i preguntar què fer en cas de tindre palmeres al teu jardí.

En el cas del morrut roig, la millor prevenció és la informació i l’aplicació de tractaments (de per vida) per a evitar l’atac del insecte, i a gran escala.

La voracitat de l'insecte i la seua ràpida reproducció fa que el seu impacte siga considerable. Una vegada que una palmera és infectada, no és abandonada pel morrut fin s a acabar amb ella, es a dir, fins a quedar-se sense menjar. Moltes palmeres estàn sucumbint. Sense dubte, un simple escarabat acabarà deixant la seua petjada en el paisatge.

Integració d'habitatges en el paisatge

A casa nostra tenim exemples de cases integrades en el paisatge, encara que a un altre nivell. Trobem un cas experimentat per arquitectes d'Elx, és un model en el que les parceles de les cases s'adapten a la geometria marcada per camins rurals i per les franges de cultiu. Tracta de fugir de la homogenització a la que les urbanitzacions ens tenen acostumats i d'oferir una forma diferent d'entendre la vida.

Altre exemple de casa integrada en l'entorn

En aquest cas es tracta d'un exemple anglès. Modern i evocador. Una casa sota terra amb un green roof natural. Extret de World architecture news.

Jardí vertical envasat

Una iniciativa de luzinterruptus en Madrid per a reivindicar la manca d'espais verds a les ciutats.

La primavera arriba al Jardi de l'Albarda

És tot un esclat de vida, color i olor.
La primavera ja està ací!!

Cistus ladanifer - estepa- amb abella carregada de polen

Iris pseudacorus - Lliri grog

Racó de les oliveres

Wisteria sinensis - Glicinia

Jardí de l'Albarda

És un paradís, un espai per gaudir, passetjar, observar, olorar, escoltar, per retrobar-se amb la natura i per descobrir.

El Jardí de l'Albarda es troba a Pedreguer (urbanització La Sella, entre La Xara i les Ventes de Pedreguer). Es tracta d'un jardí constituït majoritàriament per vegetació autòctona mediterrànea, podem trobar espècies molt nostres i conegudes com el coscoll, llentiscle, margalló, i altres menys conegudes o que actualment quasi han desaparegut del nostre paisatge, com el roure valencià, el salze. A més, hi ha una important representació de vegetació acuàtica i de plantes rupícules, la majoría endemismes valencians.

El jardí s'estructura en tres parts: jardí, bosc i jardí valencià. La zona de jardí tracta de rememorar els antics jardins renaixentistes; la zona de bosc recupera el paisatge natural mediterràni; i la zona de jardí valencià tradicional és un espai per al record del nostres avantpassats musulmans.


En aquestes dates el jardí es troba en plena floració, és tot un espectacle, un esclat de vida i color.